Bio

El setembre de l’any 1993, molt nerviós i ple de dubtes, vaig pujar al meu primer escenari a la ciutat d’Ontinyent de la mà de Vicent Caparrós a lloms del seu “Bisonte”. Un grapat de fulls plens de cançons, una sala plena, una fiblada elèctrica... tots els meus 17 anys, prims i tímids, i quaranta cançons per polir i plenes de somnis. Vindrien més concerts.

Obria junt amb altres pocs cantautors un espai que no existia –més ben dit ja no existia- al nostre país. Participava en concursos de “rock” com a “cantautor fora de concurs” o incrustat en festivals junt amb Obrint Pas, la extinta Gramoxone Ska Band o altres formacions pioneres.

Arribaren els primers concerts a les universitats, retrobant el format menut, les cantines, les aules... dissenyant del no res i amb pocs referents coetanis un nou espai per a les meues cançons.

En una classe compartida amb Josep Ramon Nadal i Xavi Sarrià i de la mà d’aquest últim amb l’activista musical Vicent Sengermés, vaig fer el meu primer enregistrament “L’única diferència” Cambra Records (1997) on també hi participa Miquel Gironés i que contenia musicacions com “Prometença” o cançons com “El darrer somriure” en record de Guillem Agulló.

Aquella gravació -en casset- va ser la carta de presentació per obrir nous espais. Espais mítics com el Pub Al Sur de Xàtiva, Ca Bassot a Burjassot, el Sarri de Reus, el Casal Popular la Fadulla de Manresa, el Casal de Perpinyà, el Jimmy Jazz d’Igualada i altres locals i auditoris de tot el país. Uns 400 concerts en molt poc de temps arreu del país i la sensació de consolidació del projecte en la publicació del Cd “Estels de tela” 45 revolucions (2000) amb cançons com “Lloc2” o “Estadi Xile”.

El 2003 comença amb dos relacions noves: Propaganda Pel Fet! passa a gestionar el meu management com a únic cantautor en cartera i Borja Penalba s’incrusta al projecte com a productor i músic de directe. D’aquestes dues relacions naix un dels discos que em causa més satisfacció “Barricades de Paper” Propaganda Pel Fet! (2003) amb cançons com “que no s’apague la llum” o “No sé què sent” que em marquen una nova línia estètica tant amb la música com amb les lletres. L’Slàvia de les Borges Blanques, Dublin, Madrid, Pel forat del Pany de Vilafranca del Penedès, el Casal de Castelló,...

L’any següent El Casal Popular La Guitza de Sant Cugat organitza un concert que propicia la trobada amb Lluís Llach i a continuació la gira conjunta de concerts que l’any següent produirà el disc en directe “Que no s’apague la llum” Claus Records - Propaganda Pel Fet! (2005) Un any que em permet cantar un dia amb Lluís Llach al BTM de Barcelona i a l’Ateneu La Torna de Gràcia el dia següent. Un salt a altres auditoris i formats que culmina amb un altre disc d’estudi “Alfabets de Futur” Propaganda Pel Fet! (2006) amb cançons com “Alacant –per interior-“ o “habitar-te”

Comença una ruta en el desert discogràfic. Altres treballs per a altres musics com Miquel Gil, Pep Gimeno o Eduard Iniesta, col·laboracions, un guio i textos per a l’obra de Lluís Danés “Llits”(2009), La direcció artística de L’Ovidi se’n va a Palau (2007)  i un període de docència sense deixar d’actuar en directe. Treballant amb musics com Pau Figueres o Sara Chordà, entre molts d’altres.

Fruit d’aquest temps naix “Música i lletra” Propaganda Pel Fet! (2011) delicadament desproduït amb Borja Penalba. Un treball fidel a l’essència del format amb cançons com “torn de preguntes” o “història d’un sofà” que albiren una nova etapa de relació amb les cançons. Un disc que proporciona una gira pel Con Sud i l’enregistrament del documental “La memòria de la música” Propaganda Pel Fet! (2013)