Història d'un sofà o [Lloc 5]

En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
de què em desfaig
per evident
falta d'espai
he despertat
unes "caniques"
que hivernaven
amb tres pessetes
un bolígraf
i uns tiquets.

Em ve el perfum
del magatzem
de torrefactes
i el sorollet
dels ous batuts
en Duralex
tot cavalcant
barana avall
amb roba neta
pujant després
de tres en tres -brut-
els graons.

Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell xiquet que un dia vaig ser
Perquè m'ensenye
a parlar amb la veu nova
de cada por que duc a dins

En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
on vaig aprendre
a descordar
roba interior
he retrobat les discussions
que edulcoraven
amargs cafès
sobre el futur
i el nostre lloc

Em ve el perfum
d'una vesprada
a l'Albereda
i el sorollet
dels teuladins
a l'estació:
fotografies
que he guardat
als embalatges
arraconats
dintre de l'eco
del pis buit.

Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell desig d'obrir el món
Per desmuntar-lo
I buscar entre les fitxes
Una que porte el
meu color.

En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
a qui sabré
trobar de nou
algun espai
pense guardar
el que continga
a partir d'ara
per retrobar-ho
quan em calga
respirar.

Vine-te'n amb mi.

Torn de preguntes

Les nostres preguntes són incendis
Que les vostres respostes no saben apagar
I encara feu cara de sorpresa quan un cor inflamable desborda el seu batec?
No coneixeu el foc que crema com un cor al cos!

Les nostres preguntes són la ràbia
Que les vostres respostes no saben esquivar
Veureu com un dia serà cendra tot el que sobre cendra volguéreu construir
No coneixeu el foc que crema com un far al port!

Les nostres preguntes són la gana
Que les vostres respostes no saben satisfer
Encara ens n'oferiu les molles, i com deia l'Ovidi, "volem el pa sencer"
no coneixeu la fam acumulada que tenim!

Les nostres preguntes són revoltes
Que les vostres respostes no saben ofegar
Sabem que heu escrit sobre les brases capítols d'ignomínia que no oblidarem mai
No coneixeu l'abast de la memòria que tenim!

Les nostres preguntes són la força
Que les vostres respostes no saben aturar
Veureu els senyals trencant fronteres, els murs i les barreres que vàreu construir
No coneixeu el sud que crema per guiar el nord!

Present

Tinc, per a tu, un present
I no és d'aniversari
Ni de cap dia assenyalat
Tinc, per a tu, un present
Que t'acompanye sempre
Com el teu amulet ocult.

Tinc, per a tu, un present
que no cap en cap capsa
Mai no és igual ni s'està quiet
Tinc, per a tu, un present
Perquè t'acotxe en somnis
I el taral·leges de matí.

Tinc, per a tu, un present
En un instant te'l done
El pots cantar també si vols
Tinc, per a tu, un present
Perquè no et sentes sola
Els dies que fa mal el món.

Tinc, per a tu, un present
-i tot i que voldria-
No et puc donar un altre temps
Tinc, per a tu, un present
Per fer els primers passos
vers un demà ple de camins.

I per si un dia ho necessites
Pensa que jo et done el meu present
Transforma'l en futur.

Tinc, per a tu, un present
I és perquè el faces créixer
A l'ombra d'un cel mariner
Tinc, per a tu, un present
No intentes retenir-lo
Tot va millor si ho tens present.

Tinc, per a tu, un present
Només per compartir-lo
Sumar presents per al demà
Tinc, per a tu, un present
En nom de molts te'l done
Recorda que no és de ningú.

Els guants de la metàfora

Lentament em trec els guants de la metàfora
Perquè vull escriure a pèl sobre els dies que corren

Lentament em trec l'abric de l'escapisme
Que dibuixa bells somriures sobre les mordasses.
La ignorància és un perfil amb molts seguidors.

Hi ha qui persegueix els somnis
Hi ha qui persegueix els ovnis
I hi ha qui persegueix diners, només diners.

Lentament em trec la pols del dogmatisme.
M'avorreixen els pamflets i els manuals de l'usuari.

Descarte lentament fer d'aquestes paraules
Una guia de ningú, ni per res, ni per sempre.
La ignorància és un perfil amb molts seguidors.

Finalment

Ara que m'has donat la mà
I note el fred dels nervis entre els teus dits
Perdona'm si no puc parlar
Però és que el cor em roba l'aire del pit
Ara que m'has donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Ara que t'he donat la mà
I encaixa suau com els estels en la nit
M'agradaria dibuixar
Una finestra per obrir el demà
Ara que t'he donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Ara que ens em donat la mà
Hem construït sobre un llenguatge proscrit
Les mil paraules que faran
De la remor de moltes veus un sol crit
Ara que ens hem donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

No digues res
Només acosta't i dóna'm mà

El nus de la corbata

És fàcil ser emperador
Amb una púrria de joglars
Com secretaris al dictat.
De desfilada en processó
de besamans en llepaculs
sempre impecable i ben mudat.

-Mireu com va l'emperador
Sembla un demòcrata normal

L'emperador estava trist
I els seus amics van preparar
Una gran inauguració.
I ell, preocupat pel "què diran?",
Va demanar un vestit nou
Per a lluir-lo en l'ocasió.

Prompte un senyor de grans bigots
Es va oferir sense badar

Jo puc fer-te un gran vestit
Que només podrà veure
Gent intel·ligent.
Tria tu, si vols, la corbata!

I els dies van anar passant
I cada dia era més car
El vestit de l'emperador.
Però el senyor de grans bigots
Mostrava sempre somrient
Un penjador sense vestit

-No diré res o semblarà
Que no sóc dels intel·ligents.

Arriba la inauguració
I baixa del cotxe oficial
L'emperador en calçotets,
I davant d'ell un gran solar
On s'esperava un hospital
I una banda municipal.

-I ara on estan tots els diners!?
-Em sembla que els portes posats!

Creies que anaves vestit
I només duies un cinturó
Mal cordat.
Qui et farà el nus de la corbata!?

Per les muntanyes i les valls,
per camps i costa se'n riuran
del vestit de l'emperador.
I per molts anys recordaran
Com va haver de fugir corrents
L'emperador en calçotets

Seguit per tots els vilatans
Amb una soga entre les mans

Creies que anaves vestit
I només duies un cinturó
Mal cordat.
Jo et faré el nus de la corbata!

País de carretera

Cor polissó

És com si -aquesta nit- els fars
saberen només el teu nom
buscant a dins del mar
l'últim reflex del teu vaixell.

És com si -aquesta nit- els déus
Es feren mariners per tu
Per aplacar el vent
i convertir el mar en llac

És com si -aquesta nit- el cel
obrira un clar només per tu
perquè pugues parlar
amb una lluna confident

És com si -aquesta nit- tan suau
Els somnis et portaren lluny
On beuen d'un espill
Pobles de pescadors d'arrels

alliberat per un embruix
amb el favor de Posidó
allà on et porten els teus ulls
part del meu cor és polissó

És com si -aquesta nit- el mar
Cantara onades de cançons
Per inflar el teu cor
Perquè vingueres molt més lluny.

És com si -aquesta nit- al port
Dansaren barques impacients
amb fanalets de llum
il·luminant el teu retorn

alliberat per un embruix
amb el favor de Posidó
allà on et porten els teus ulls
part del meu cor és polissó

Lluna de safrà

Em vaig perdre de nit en els seus ulls
plorats com una lluna de safrà
a lloms d'una esperança galopant
que portava notícies d'Al-Aaiun

encara ara s'enyora del desert
com una haima coberta d'estels
guardada en la memòria dels seus vells
que ha travessat dels segles al present

Recorrerà la teua veu el món
Arena que s'escamparà amb el vent
Sobre aquell solidari sentiment
Dels versos que contenen el teu nom

molt prompte tornaràs amb els teus peus
a escriure sobre dunes ancestrals
els passos que de forma natural
va reservar la història per als teus.

Escoltaràs, de nou, l'alè del mar
guardat en la memòria dels teus vells
a lloms d'una esperança galopant
arena que s'escamparà amb el vent.

Tràfic i trànsit (València, Perpinyà, Barcelona i Palma)

Quan el Sol apareix com un déu sense fidels
I als semàfors esperen el torn els meus passos
Els vianants colonitzen els racons dels carrers,
Els cafès, les terrasses, els encerts i els fracassos.

Mentre els repartidors signen els albarans
Els ancians alimenten els coloms i la pena
En les places repletes de lectors que a les mans
Porten llibres encesos que il·luminen la terra

La ciutat va podrida, entubada i fecal
Però encara, si ho busques, pots trobar altres veus
emulant amb el gestos els herois del hip hop,
repartint els seus versos missatgers dels teus somnis

Avui pugen al tren traficants i estudiants
Comediants i juristes, refugiats i esportistes,
Esperant en precari asseguts en els bars
Una barra separa immigrats i turistes

Quan el Sol va enfonsant el seus ulls sobre els cims
Les sirenes s'emporten els últims somriures
I arribat el moment posa els punts sobre les nits
on la música és soroll per les "lleis del civisme"

quan el Sol diu adéu.

Adéu

Adéu, adéu, adéu i bon camí
Adéu, adéu, adéu i bona sort

Només et vull agrair
Tot el temps que hem estat junts
Crec que si has estat a gust
Ho podríem repetir...
I si un dia pot ser, potser
És millor no dir
Massa fort.

Adéu, adéu, adéu i bon camí
Adéu, adéu, adéu i bona sort
Pensa que voldria que estigueres amb mi sempre
Però entén que tot principi té un final
Pensa que voldria que dugueres amb tu sempre
El record d'aquestes hores que se'n van.

Ara que ens diem adéu
I ens mirem de front a front
Crec que seria més just
No prometre'ns ara res
I si un dia pot ser, potser
És millor no dir
Massa fort.

Adéu, adéu, adéu i bon camí
Adéu, adéu, adéu i bona sort
Pensa que estaria ací per tu fins a trenc d'alba
Però no vull apartar-te del camí
Pensa que l'únic que em salva és notar que em notes
I buidar-me per omplir-me sols de tu.